Exposem a continuació
les raons per les quals aquestes retallades fragilitzen el model educatiu:
- Reducció d’horari
laboral al personal educatiu de migdia i a les ajudants de cuina.
Més que per facilitar
la tasca als professionals de les escoles, aquest personal de suport i de cuina
permet oferir als infants una atenció personalitzada. Es tracta de criatures
que encara no mengen soles, que en molts casos encara han d’aprendre a agafar
la cullera, una majoria porten bolquers, no tenen encara prou autonomia per
desvestir-se i vestir-se ...són infants que tenen entre 4 mesos i 3 anys i que
necessiten aprendre des de la relació individualitzada amb un adult que
l’acompanyi. Són persones importants per acompanyar l’infant en aquests
processos d’una manera relaxada, tranquil·la, individual.
Reduir l’horari del
personal de suport i de cuina fa que els nostres infants no tinguin les condicions
que es mereixen per adquirir hàbits i autonomia personal des de la proximitat
amb l’adult.
- Augment de ràtios a tots els grups d’infants.
L’Ajuntament ha argumentat l’augment de ràtios
a partir de l’obligació de complir el decret 282/2006 de la Generalitat de
Catalunya. Volem manifestar que aquest decret sorgeix de la necessitat de
regular l’educació infantil, tant en els centres públics com privats, però
en cap cas obliga a complir els màxims d’infants per grup, ni els mínims de
professionals al centre. Són orientacions reguladores que obvien la
realitat de les escoles bressol i els drets i necessitats dels infants
d’aquestes edats.
La Llei 5/2004, de 9
de juliol de creació de llars d’infant de qualitat, estableix que el Govern de
la Generalitat reconeix l’educació dels infants de 0 a 3 anys, que ha de garantir
el caràcter educatiu, la qualitat i els requisits mínims que ha de complir tota
atenció educativa fora del context familiar com a part del sistema educatiu de
Catalunya.
Els infants de 0 a 3 anys són persones amb
drets socials, entre elles el dret a l’educació- un dret que ha de ser garantit
pels poders públics- i amb drets civils, que han de ser respectats per tothom
d’acord amb els principis establerts en la Convenció dels Drets de l’Infant.
Contemplar la
infància des d’aquesta perspectiva exigeix valorar tots els seus recursos i
potencialitats des del naixement. Una concepció que reclama una ètica de la
qualitat aplicable a tota atenció educativa, perquè es tracta d’una edat en què
cal una relació personal estreta.
Les recomanacions de la Xarxa d’Atenció a la Infància de
la Comunitat Europea en quant als criteris de qualitat pels centres per a
infants de 0 a
6 anys, són molt lluny de ser assolides per aquest Ajuntament.
Tota institució educativa,
especialment en aquestes primeres edats, ha de contemplar tots els aspectes de
la vida de les nenes i els nens i per això pensem que augmentar les ràtios no
ajuda a què els nostres fills tinguin un tracte digne i de qualitat.
El document Les Escoles
Bressol Municipals diu: “Cada escola
bressol municipal es configura com un espai educatiu on les relacions personals són un element clau
per donar valor a la convivència i a la diversitat”. Amb més infants per
grup es fa difícil poder establir una relació personal adequada a cada infant,
sobretot en els moments importants com són l’alimentació, el descans, el joc,
els moments d’higiene i cura.
- Externalització de les noves escoles bressol municipals
Segons es desprèn de
l’Informe sobre l’escola bressol municipal i els serveis a la petita infància a
la província de Barcelona, elaborat per l’Observatori de Polítiques educatives
locals de la Diputació de Barcelona l’octubre de 2011, pel que fa al tipus de
gestió de les escoles bressol municipals de la província de Barcelona, més d’un
43% de les escoles són gestionades indirectament, en la seva gran majoria
mitjançant una concessió administrativa.
No és comparable una gestió docent directa o completament
externa, no està clar que surti a l’Administració més barata, no està clar que
un projecte d’empresa, per més pedagògic que sigui, l’equip trobi el moment de
compartir-lo i ampliar-lo. Si no està comprovat que la
gestió indirecta sigui millor que la directa, i amb el temps es comprova que
resulta pitjor, qui assumirà a posteriori la responsabilitat d’haver desmuntat
un servei públic que funcionava bé?
(Extracte de la carta que es farà entrega a l'IMEB per cadascuna de les families que decideixin retenir la quota)
